MEMORIAL FRANCESC GUARDIOLA

EDICIÓ 2011








Una edició més i un nou èxit de torneig.
La matinal escaquística de diumenge va ser de les que fan afició, amb emoció fins la darrera ronda i la sorpresa d'haver 4 equips lluitant pel títol, va començar amb la puntualitat britànica del Badalona, que a les 9 o'clock ja estava a la sala ajudant a col·locar peces i rellotges davant la incompareixença de bona part de l'equip organitzador.
Amb l'arribada progressiva de tots els equips i jugadors va començar l'esmorzar d'entrepans que vam organitzar i que li dona al torneig un caire especial. Amb la panxa plena començava el torneig amb el duel fratricida Masnou A - Masnou B, resolt a favor de l'A per 4 a 2. Canet i Sant Martí presentaven credencials amb victòries clares davant Badalona i Alella. La inesperada derrota a la segona ronda del St.Martí vers el Badalona per 4,5 a 1,5 ens posava líders amb un punt d'avantatge respecte el Canet. Però a la tercera ronda, fent figa davant el Canet per 4 a 2 i combinat amb els altres resultats ens coloca a una lletja 4ª posició encara que només a dos punts del líder Sant Martí. Precisament aquest era el rival de la penúltima ronda i el torneig estava en joc. No va poder ser i nova derrota per 3,5 a 2,5 que aprofita molt bé el Canet per col·locar -se líder a manca d'una ronda. Sense fer soroll, el nostre B va sumant i es col·loca a 4,5 punts del germà gran. El calendari depara una ronda final entre els dos primers equips classificats, i el St.Martí, amb moltes dificultats s'imposa al Canet per 4 a 2 i queda campió.
Classificació:

Sant Martí 20,5
Canet 19,5
Masnou A 17,0
Badalona 15,5
Masnou B 14,0
Alella 3,5
Els premis individuals van ser per Ruiz (Canet) i Vigier (Sant Martí).
Bastant fluixeta la participació local, destacant sobre manera la gran millora d'Oscar i el bon joc d'Ezequiel i Josep Sànchez que amb 4 de 5 van optar al millor premi individual (perdut en el desempat). També la primera victòria d'Oriol davant un rival que li treia tants anys com quilos i centímetres.
Anècdotes algunes :
-un jugador (GM en fair play) que avisava quan amenaçava la dama del rival
- algun final de partida delirant, amb mats en una que se'n anaven de les mans i no es veien. O un final dama i alfil contra rei que acaba en taules. (la pressió del rellotge en el finish és brutal).
- l'Oriol cridant des del balcó a la seva mare que "he perdut perquè m'he deixat la torre" davant el silenci sepulcral de la sala i el catxondeo posterior.
I d'altres més...
Fins aviat
Enric